Està canviant el mapa del talent? El que les startups estan ensenyant a les grans empreses

Durant anys es va creure que innovar significava concentrar el talent a les grans ciutats. Tanmateix, algunes startups estan demostrant que el creixement ja no depèn tant del lloc on es troba l’oficina com del lloc on les persones volen construir la seva vida.

Fa unes setmanes vaig assistir a una trobada d’emprenedors a Girona. No era un d’aquells grans esdeveniments on abunden els discursos grandiloqüents sobre el futur de la innovació. Érem poc més de trenta persones compartint experiències al voltant d’una taula.

Es va parlar d’intel·ligència artificial, de finançament, de la dificultat per vendre fora d’Espanya i, com no podia ser d’una altra manera, de contractar talent.

En un moment de la conversa, un dels fundadors va comentar que acabaven d’incorporar un desenvolupador especialment difícil de trobar. Un altre li va preguntar si havia aconseguit convèncer-lo perquè es traslladés a Barcelona.

La resposta va ser immediata:

—No. Hem estat nosaltres els qui hem deixat de demanar-li que es traslladi.

Ningú no va semblar gaire sorprès.

I això, probablement, va ser el més interessant de tota la conversa.

Quan traslladar-se deixa de ser un requisit

Fa tot just uns anys, aquella resposta hauria provocat un debat. Avui comença a assumir-se amb absoluta normalitat. No perquè Barcelona hagi deixat de ser un gran ecosistema tecnològic. Ho continua sent i ho continuarà sent durant molt de temps.

La diferència és que les empreses joves han començat a entendre una cosa abans que moltes organitzacions tradicionals: el talent ja no sempre està disposat a reorganitzar la seva vida per acostar-se a una oficina.

Durant molt de temps vam donar per fet que aquella era l’única manera possible de créixer. Les startups naixien a les grans ciutats perquè hi trobaven universitats, inversors, clients, acceleradores i altres emprenedors. Era un ecosistema que s’alimentava a si mateix: com més talent hi arribava, més empreses es creaven; i com més empreses apareixien, més talent atreien.

Aquest model no ha desaparegut.

El que ha canviat són algunes de les raons que el feien imprescindible.

La tecnologia ha reduït el cost de la distància

Fa vint anys, compartir oficina era gairebé una condició necessària per tirar endavant un projecte tecnològic. Avui moltes empreses treballen amb equips distribuïts entre diverses ciutats i, fins i tot, països.

Les reunions se celebren per videoconferència, els projectes es coordinen mitjançant plataformes col·laboratives i bona part de les decisions importants ja no depenen de ser físicament al mateix edifici.

La tecnologia ha reduït el cost de la distància.

I, quan això passa, comencen a tenir més pes altres variables que fins fa poc gairebé no formaven part de la conversa: el preu de l’habitatge, el temps dedicat als desplaçaments, la possibilitat de conciliar i la qualitat de vida.

Tot allò que durant anys semblava una qüestió exclusivament personal comença a convertir-se també en una decisió empresarial.

Perquè contractar talent no consisteix únicament a oferir un bon salari. Consisteix, sobretot, a entendre què espera aquella persona de la seva vida.

Les startups estan canviant primer

Aquest canvi s’aprecia amb una claredat especial en moltes startups. No necessàriament perquè siguin més modernes, sinó perquè estan acostumades a qüestionar-ho gairebé tot.

Si una oficina gran deixa d’aportar valor, la redueixen. Si un procés es pot fer millor d’una altra manera, el canvien. I si un professional excel·lent no vol abandonar la ciutat on viu, adapten l’organització abans que renunciar a incorporar-lo.

No sempre és possible.

Però cada vegada passa amb més freqüència.

Aquesta transformació també comença a beneficiar territoris que durant dècades van viure resignats a perdre una part del seu talent jove. Les ciutats mitjanes i els municipis ben connectats descobreixen ara que alguns professionals ja no necessiten marxar per desenvolupar una carrera internacional.

Treballen per a empreses de Barcelona, Londres o Berlín, però poden viure a prop de la família, en un entorn on accedir a un habitatge resulta més assequible i on la qualitat de vida pesa tant com el projecte professional.

No es descentralitzen les empreses, sinó el talent

No estem assistint a una deslocalització empresarial en el sentit clàssic del terme. Les empreses no abandonen Barcelona per instal·lar-se massivament en altres llocs.

El que comença a descentralitzar-se és el talent.

Aquesta diferència és important perquè modifica la nostra manera d’entendre el desenvolupament econòmic.

Durant dècades, els territoris van competir per atreure empreses. Oferien sòl industrial, incentius fiscals o millors infraestructures amb l’esperança de generar ocupació. Aquesta estratègia continua tenint sentit en molts sectors, però l’economia del coneixement hi introdueix un matís diferent.

Potser el recurs més valuós ja no és l’empresa.

Potser és la persona.

Si un enginyer, un científic de dades o un especialista en intel·ligència artificial pot treballar des de gairebé qualsevol lloc, les ciutats comencen a competir per una cosa molt més complexa que una inversió empresarial: competeixen per convertir-se en llocs on aquests professionals vulguin viure.

I aquesta competició no es guanya únicament amb fibra òptica.

Es guanya oferint habitatge, bons serveis públics, transport, seguretat, espais culturals i una determinada manera d’entendre la vida quotidiana.

Una lliçó per a les grans empreses

Algunes startups ho han entès abans que ningú perquè depenen completament de les persones que formen els seus equips. Saben que perdre un perfil clau pot endarrerir un projecte durant mesos. També saben que tornar-lo a trobar no sempre és possible.

Potser per això han estat les primeres a canviar.

Les grans empreses probablement acabaran recorrent el mateix camí, encara que ho facin a un altre ritme. De fet, ja comencen a fer-ho. Cada vegada hi ha més organitzacions que publiquen ofertes sense exigir una ciutat concreta de residència o que combinen les trobades presencials amb models de treball molt més flexibles.

No ho fan per seguir una moda.

Ho fan perquè el mercat laboral està canviant davant dels seus ulls.

D’aquí a uns anys continuarem parlant de Barcelona com un dels grans pols tecnològics europeus. No hi ha raons per pensar el contrari. La diferència és que moltes de les persones que treballin per a aquestes empreses potser ja no viuran a Barcelona.

I això no s’hauria d’interpretar com una pèrdua.

Més aviat com la prova que el coneixement ha deixat de dependre d’un codi postal i ha començat a desplaçar-se cap als llocs on les persones creuen que val la pena construir la seva vida.