top of page
Articles


Rússia i la trampa energètica de les potències exportadores
“Les grans potències rarament col·lapsen per una única crisi. Sovint es debiliten lentament quan el món canvia més ràpidament que el model econòmic del qual depenen.” L’economia russa continua projectant cap a l’exterior una imatge de resistència estratègica davant les sancions occidentals, l’aïllament financer i la pressió geopolítica derivada de la guerra d’Ucraïna. Tanmateix, darrere d’aquesta aparent resiliència persisteix una vulnerabilitat estructural que Moscou no ha a


El Marroc: el nou soci estratègic que està redefinint l’equilibri econòmic del Mediterrani
Durant dècades, gran part del teixit empresarial europeu va considerar el Marroc com una economia perifèrica centrada principalment en la manufactura de baix cost i l’agricultura d’exportació. Tanmateix, aquesta visió està quedant ràpidament obsoleta. Avui, el Marroc està construint una cosa molt més ambiciosa: una plataforma industrial, logística i energètica capaç de connectar Europa, Àfrica i Orient Mitjà en un únic eix econòmic estratègic. El país nord-africà s’està conso


Espanya, l’OTAN i el nou llenguatge transaccional de Washington
Les relacions entre aliats rarament es trenquen de manera abrupta. El més habitual és que les tensions es manifestin a través de senyals ambigus, missatges creuats, declaracions calculades i moviments estratègics destinats a modificar comportaments sense necessitat de trencar formalment una aliança. En aquest context s’han d’interpretar les recents friccions entre els Estats Units i Espanya, especialment al voltant del futur de les bases militars de Rota i Morón. Més enllà de


L’arma que accelera la teva pròpia irrellevància: l’estret d’Ormuz i la paradoxa estratègica de la coerció energètica
L’estret d’Ormuz continua sent un dels principals punts d’estrangulament energètic del sistema internacional. Cada dia, una part substancial del comerç mundial de petroli i gas natural liquat travessa aquest corredor marítim, convertint-lo en un espai d’enorme sensibilitat estratègica per a les economies industrialitzades i els mercats financers globals. La seva importància geopolítica és indiscutible: qualsevol amenaça sobre l’estabilitat del trànsit marítim té la capacitat


Europa davant el nou gir estratègic dels Estats Units: el repte de la defensa i el paper d’Espanya
La publicació de la National Defense Strategy 2026 marca un punt d’inflexió en la relació de seguretat entre els Estats Units i Europa. No es tracta d’un document dissenyat per tranquil·litzar aliats ni d’una declaració diplomàtica orientada a mantenir la retòrica tradicional de l’OTAN. El seu missatge és molt més directe: Washington continuarà formant part de l’aliança atlàntica, però ja no vol assumir en solitari el paper de principal garant convencional de la seguretat eur


Almussafes i el nou mapa industrial europeu: la transformació silenciosa de l’automoció
La possible entrada del grup xinès Geely a la planta de Ford d’Almussafes no és simplement una operació empresarial més dins del sector de l’automòbil. El que està passant a València reflecteix una transformació molt més profunda: l’inici d’una nova etapa industrial a Europa marcada per l’electrificació, la competència tecnològica i la creixent influència de la Xina en sectors considerats estratègics. Durant dècades, Almussafes va ser un dels grans símbols de l’automoció espa


Artemis i el retorn a la Lluna: ciència, poder i nova cursa espacial
El retorn a la Lluna, impulsat principalment pel programa Artemis, marca un moment clau en la història recent de l’exploració espacial. Més de mig segle després de les missions del Programa Apolo, el satèl·lit terrestre torna a situar-se al centre d’una nova cursa espacial global en la qual participen no només els Estats Units, sinó també potències emergents com China i un creixent ecosistema d’empreses privades. Aquest renovat interès planteja una pregunta fonamental: ens tr


Rescat sota foc: èxit tàctic o operació simbòlica en el pols entre els Estats Units i l’Iran?
El recent rescat d’un oficial de sistemes d’armes nord-americà després de l’enderrocament d’un caça en territori iranià s’ha convertit en molt més que una operació militar puntual. Emmarcat en un context de tensió creixent entre els Estats Units, l’Iran i Israel, l’episodi ofereix una finestra privilegiada per analitzar no només les capacitats operatives sobre el terreny, sinó també les narratives polítiques que l’envolten i el seu impacte en la dinàmica d’escalada regional.


Hi ha risc real d’estagflació a Espanya el 2026?
La paraula estagflació aquesta incòmoda combinació d’estancament econòmic i inflació persistent ha tornat a colar-se en el debat econòmic. Però, és realment un escenari probable per a Espanya el 2026 o ens trobem davant d’un risc més teòric que immediat? Partim d’un context relativament favorable: l’economia espanyola mostra un creixement moderat i una inflació que, després dels pics recents, sembla estar sota control. Tanmateix, com sol passar en economia, l’estabilitat apa


Illa de Kharg: l’enclavament estratègic que sosté el poder energètic de l’Iran
L’illa de Kharg és un dels punts més estratègics del món en termes energètics i geopolítics. Situada al Golf Pèrsic, a uns 25 quilòmetres de la costa de l’Iran, aquesta petita illa de només 20 km² té un paper desproporcionadament important en l’economia iraniana i en el subministrament global de petroli. La seva ubicació privilegiada, propera a importants jaciments offshore i amb accés a aigües profundes, permet l’entrada i càrrega de grans superpetroliers, fet clau per a la


Iran, l’endemà
La mort eventual de l’aiatol·là Ali Khamenei, Líder Suprem de la Iran des de 1989, obriria el moment polític més delicat per a la República Islàmica des de la desaparició de Ruhollah Khomeini. Durant més de tres dècades, Khamenei ha concentrat l’autoritat religiosa, política i militar de l’Estat, exercint el comandament últim sobre les Forces Armades, el poder judicial i els principals ressorts estratègics. La seva absència activaria un mecanisme successori previst constituci


Trump imposa un aranzel global del 10 %
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha posat en marxa un aranzel global del 10 % sobre pràcticament totes les importacions que entren al país, una mesura de caràcter temporal prevista inicialment per a 150 dies i que suposa un nou gir en la política comercial nord-americana. La decisió arriba després que el Tribunal Suprem dels Estats Units declarés inconstitucionals anteriors gravàmens imposats sota poders d’emergència, fet que va obligar l’administració a recórrer
bottom of page
