Articles

La relació entre el Canadà i la Unió Europea travessa un moment poc habitual. No perquè tots dos hagin descobert ara les seves afinitats —són antigues i estan avalades per una relació comercial considerable, la pertinença comuna a l’OTAN i dècades de cooperació política—, sinó perquè per primera vegada s’està intentant trobar una fórmula institucional que vagi més enllà de l’associació convencional sense desembocar necessàriament en l’adhesió. L’expressió que ha començat a ci

Una lectura militar de les garanties de seguretat, la dissuasió i el flanc sud Cada cert temps reapareix la mateixa pregunta: estan Ceuta i Melilla protegides per l’OTAN? La qüestió és pertinent, però plantejar-la únicament des de la perspectiva de quin article d’un tractat s’aplicaria després d’una eventual agressió resulta insuficient. Des d’una perspectiva militar, l’anàlisi hauria de començar abans: quina combinació de voluntat política, capacitats militars i compromisos

Hi ha una manera equivocada d’imaginar l’hidrogen verd: com si fos simplement el petroli del futur. La comparació resulta atractiva. Països amb abundants recursos solars i eòlics produirien grans quantitats d’energia, la transformarien en hidrogen i l’exportarien cap als grans centres industrials europeus. En aquest escenari, Europa podria reduir progressivament la seva dependència dels hidrocarburs i recórrer a noves fonts energètiques procedents de regions amb abundants rec

Capacitats, riscos i governança davant d’una acceleració difícil d’absorbir El debat sobre la intel·ligència artificial està canviant de naturalesa. Durant bona part dels darrers anys, la pregunta central ha estat fins on podien arribar els grans models. El 2026, aquesta qüestió continua oberta, però ha deixat de ser l’única rellevant. La pregunta que comença a guanyar pes és una altra: poden les institucions econòmiques, reguladores i de seguretat absorbir el ritme al qual a

Les inversions anunciades a Flix i Móra la Nova han obert un nou mapa tecnològic a Catalunya. La pregunta és si la província que menys apareix en aquest debat pot acabar exercint un dels papers més rellevants. Durant anys, la política industrial es va mesurar per la capacitat d’atreure fàbriques. Després van arribar els parcs tecnològics, els centres logístics i les seus corporatives. Avui, el tauler torna a canviar. La cursa ja no consisteix únicament a fabricar més o produi

Les organitzacions han invertit milions en tecnologia per protegir els seus sistemes. Tanmateix, molts dels incidents greus continuen començant d’una manera sorprenentment senzilla: amb una decisió humana presa en tot just uns segons. La gran transformació de la ciberseguretat no serà únicament tecnològica. Serà cultural. Fa unes setmanes vaig participar en una sessió amb el comitè de direcció d’una empresa que feia mesos que estava immersa en un important procés de transform

Durant anys hem mesurat la importància d’un país per la dimensió de la seva economia, la força del seu exèrcit o la quantitat de recursos naturals que posseeix. Tanmateix, la geopolítica del segle XXI ha incorporat nous factors: les dades, l’energia, les infraestructures digitals i la capacitat de connectar territoris. Des d’aquesta perspectiva, Espanya ocupa una posició molt més rellevant del que acostumem a imaginar. Una pregunta cada vegada més necessària Fa uns mesos, des

La digitalització ha convertit Espanya en un país més competitiu, connectat i eficient. Però també n’ha augmentat el valor estratègic. Les amenaces ja no arriben únicament per terra, mar o aire. Cada vegada amb més freqüència, ho fan a través d’una xarxa que no entén de fronteres. Quan la tecnologia deixa de ser només tecnologia Fa unes setmanes, durant una reunió amb el comitè de direcció d’una empresa industrial, algú va plantejar una pregunta que probablement fa deu anys n

Durant dècades, Lloret de Mar ha construït una marca internacional al voltant del turisme. Sense renunciar a aquesta identitat, el creixement del treball en remot planteja una nova pregunta: pot una ciutat preparada per rebre visitants convertir-se també en un lloc escollit per viure i treballar? Una nova imatge de Lloret fora de temporada Hi ha una escena que es repeteix cada vegada amb més freqüència, tot i que encara ocupa poc espai en el debat públic. Succeeix fora de la

La competència entre països ja no consisteix únicament a atreure empreses, inversions o grans projectes internacionals. Cada vegada més territoris intenten convèncer professionals d’arreu del món perquè hi visquin mentre treballen per a companyies situades a milers de quilòmetres. Espanya reuneix moltes de les condicions necessàries per liderar aquesta tendència. Tanmateix, encara no ha decidit si vol convertir l’arribada de nòmades digitals en una veritable estratègia de paí

Durant anys es va creure que innovar significava concentrar el talent a les grans ciutats. Tanmateix, algunes startups estan demostrant que el creixement ja no depèn tant del lloc on es troba l’oficina com del lloc on les persones volen construir la seva vida. Fa unes setmanes vaig assistir a una trobada d’emprenedors a Girona. No era un d’aquells grans esdeveniments on abunden els discursos grandiloqüents sobre el futur de la innovació. Érem poc més de trenta persones compar

Durant dècades vam donar per fet que trobar una bona oportunitat professional implicava canviar de ciutat. Avui comença a passar just el contrari: són les empreses les que s’han d’adaptar a la vida que el talent vol construir. Aquest canvi, silenciós però profund, està transformant la nostra manera d’entendre l’ocupació, l’organització de les empreses i el desenvolupament econòmic dels territoris. Hi ha converses que semblen intranscendents fins que, unes hores després, un de