Pot Lloret de Mar reinventar-se com a destinació per al talent digital?

Durant dècades, Lloret de Mar ha construït una marca internacional al voltant del turisme. Sense renunciar a aquesta identitat, el creixement del treball en remot planteja una nova pregunta: pot una ciutat preparada per rebre visitants convertir-se també en un lloc escollit per viure i treballar?

Una nova imatge de Lloret fora de temporada

Hi ha una escena que es repeteix cada vegada amb més freqüència, tot i que encara ocupa poc espai en el debat públic. Succeeix fora de la temporada alta, quan Lloret recupera un ritme més pausat.

Les terrasses continuen obertes i els comerços funcionen amb normalitat, però en algunes cafeteries les taules ja no estan ocupades únicament per famílies consultant un mapa o per parelles organitzant l’excursió de l’endemà. Ara també hi ha ordinadors portàtils, auriculars, videotrucades i cafès que es refreden mentre algú acaba una reunió amb un client situat a milers de quilòmetres.

La primera vegada que vaig observar aquesta escena vaig pensar que seria una cosa anecdòtica. Quan es va tornar a repetir, vaig entendre que potser estava mirant el municipi des d’una perspectiva massa limitada.

Durant molt de temps hem observat ciutats com Lloret de Mar únicament des del prisma del turisme. És comprensible: la seva economia, la seva imatge i bona part del seu desenvolupament urbà han estat vinculats a la capacitat d’atreure visitants. Aquest model ha generat prosperitat, ocupació i una projecció internacional que pocs municipis de la seva mida poden exhibir.

Tanmateix, les ciutats, igual que les empreses, evolucionen. Quan canvia la nostra manera de treballar, també canvien les oportunitats dels territoris.

Treballar des de qualsevol lloc transforma l’elecció de residència

Fa tot just quinze anys, desenvolupar una carrera internacional des d’una localitat costanera allunyada d’una gran capital semblava una possibilitat reservada a molt poques persones. Qui volia progressar professionalment assumia que havia d’instal·lar-se a prop de les empreses i de les seves oficines.

Avui aquesta relació ja no és tan rígida. Milers de professionals treballen per a companyies situades en altres països sense compartir oficina amb els seus companys ni viure a prop de la seu de l’empresa.

Aquest canvi està transformant la manera com moltes persones decideixen on volen viure. Ja no busquen només una bona feina. També busquen un lloc on els vingui de gust començar el dia.

Aquesta diferència obliga a contemplar ciutats com Lloret amb uns altres ulls.

La pregunta ja no és únicament quants turistes pot rebre el municipi durant l’estiu, sinó quantes persones estarien disposades a quedar-s’hi diversos mesos si hi trobessin les condicions adequades per desenvolupar la seva activitat professional.

Del visitant al resident temporal

Un turista arriba amb una maleta i una data de tornada. Una persona que treballa en remot arriba amb un projecte de vida, encara que sigui temporal.

Necessita un habitatge còmode, una connexió digital estable, serveis públics de qualitat, una bona mobilitat i espais on treballar i relacionar-se. També necessita una ciutat que funcioni durant tot l’any i no només durant la temporada alta.

El seu impacte econòmic és diferent del del visitant tradicional. Compra al comerç local, utilitza el transport, consumeix cultura, practica esport i participa progressivament en la vida quotidiana del municipi.

El talent digital no ha de substituir el turisme. Pot complementar-lo.

I potser aquí es troba una de les grans oportunitats per a Lloret de Mar.

Una oportunitat per reduir l’estacionalitat

Durant anys, moltes localitats costaneres han viscut condicionades pel calendari turístic. Hi ha mesos en què l’activitat econòmica es dispara i d’altres en què disminueix de manera notable.

L’arribada de residents temporals que romanen al municipi durant diversos mesos pot ajudar a reduir aquest desequilibri. Restaurants, comerços, gimnasos, centres culturals i altres serveis locals tindrien la possibilitat de mantenir una activitat més estable fora de la temporada alta.

Tanmateix, aquesta transformació no es produirà per si sola.

Atreure talent digital no consisteix únicament a instal·lar més fibra òptica o obrir un espai de cotreball. Aquests elements són importants, però resulten insuficients.

Qui pot escollir entre viure a Lloret, Split, Càller o Faro no pren la decisió basant-se només en la velocitat d’internet. També observa com funciona la ciutat a l’hivern, quins serveis ofereix, com és l’accés a l’habitatge, si resulta fàcil desplaçar-se i integrar-se i, especialment, si pot imaginar-s’hi una vida quotidiana agradable.

En definitiva, busca pràcticament el mateix que qualsevol veí.

Les ciutats també competeixen per atreure persones

Durant molt de temps, la competitivitat territorial es va mesurar segons la capacitat d’atreure empreses, inversions i grans projectes. Actualment, les ciutats també competeixen per atreure persones.

Aquesta evolució no significa que les empreses hagin deixat de ser importants. Al contrari: quan una ciutat resulta atractiva per al talent, també pot acabar sent atractiva per a noves activitats empresarials.

El coneixement genera projectes, connexions i iniciatives econòmiques allà on les persones decideixen establir-se. Per això, atreure professionals no s’ha d’entendre únicament com una estratègia residencial o turística, sinó com una oportunitat de desenvolupament econòmic.

El futur de municipis com Lloret podria dependre no només d’atreure més visitants, sinó també de convèncer determinats professionals que val la pena quedar-s’hi quan acaben les vacances.

Evolucionar sense renunciar a la identitat turística

Aquesta transformació no serà immediata. Tampoc s’hauria de plantejar com una alternativa al turisme, perquè seria un error.

El turisme continuarà sent una de les fortaleses principals de Lloret de Mar durant molts anys. L’oportunitat consisteix a aprofitar una tendència que ja està en marxa i que probablement continuarà creixent durant la pròxima dècada.

Totes les ciutats han de trobar la seva manera d’adaptar-se als canvis econòmics i socials. Algunes ho fan mitjançant la indústria; d’altres, a través de la universitat, la logística o la innovació.

Lloret de Mar té l’oportunitat de respondre d’una manera diferent: convertint-se en un lloc on la feina deixi de ser un motiu per marxar i passi a ser una raó més per quedar-se.

Potser aquesta és la veritable transformació que val la pena observar. No la d’una ciutat que renuncia a la seva identitat, sinó la d’una ciutat que descobreix que allò que durant anys va atreure milions de visitants també es pot convertir en un argument per atreure talent.