Efecte Nova Monroe i la Doctrina Donroe: Veneçuela en la reconfiguració geopolítica hemisfèrica

Veneçuela travessa des de fa més d’una dècada una de les crisis més complexes de la seva història contemporània, caracteritzada per un profund deteriorament institucional, una recessió econòmica prolongada i una fractura social de gran magnitud. En aquest context, el país s’ha convertit també en un eix central del debat geopolític regional i internacional, especialment arran del renovat interès dels Estats Units a l’Amèrica Llatina i la reaparició d’enfocaments estratègics que alguns analistes han denominat l’Efecte Nova Monroe, estretament vinculat a la reinterpretació impulsada per Donald Trump coneguda com la Doctrina Donroe.

L’anomenat Efecte Nova Monroe fa referència a una actualització de la històrica Doctrina Monroe de 1823, mitjançant la qual els Estats Units proclamaven la seva oposició a la intervenció de potències estrangeres al continent americà. No obstant això, en la seva versió contemporània particularment durant l’administració de Donald Trump aquesta doctrina va adquirir un caràcter més explícit, unilateral i confrontatiu. La denominada Doctrina Donroe, un terme que fusiona el cognom de Trump amb la doctrina original, s’inscriu dins l’enfocament d’“America First” i planteja que l’Amèrica Llatina ha de romandre fermament dins l’àrea d’influència estratègica de Washington, sense ambigüitats davant la presència d’actors extrahemisfèrics.

A diferència de formulacions anteriors més diplomàtiques o multilaterals, la Doctrina Donroe es manifesta a través de sancions econòmiques, pressió política directa, discursos de seguretat nacional i advertiments explícits contra la influència de potències com la Xina, Rússia i l’Iran a la regió. Veneçuela ocupa un lloc central dins aquesta lògica a causa de les seves vastes reserves energètiques, la seva posició geogràfica estratègica i les seves sòlides aliances amb aquests actors, fet que la converteix en un cas emblemàtic del nou enfocament nord-americà.

Des del punt de vista intern, Veneçuela continua afrontant greus desafiaments estructurals. L’economia ha patit una contracció prolongada, marcada per episodis d’hiperinflació en anys recents, la pèrdua del poder adquisitiu, la caiguda de la producció petroliera i severes limitacions del sistema financer. A això s’hi afegeixen problemàtiques socials com la migració massiva de milions de ciutadans, la precarització dels serveis públics i un persistent clima de desconfiança institucional. Tot i que s’han intentat reformes i processos de diàleg polític, la possibilitat d’una recuperació sostinguda continua sent incerta i condicionada tant per factors interns com externs.

En l’àmbit internacional, la situació veneçolana ha estat interpretada per sectors del lideratge nord-americà especialment durant l’era Trump com un exemple d’inestabilitat regional que justifica una resposta estratègica més dura. Sota la lògica de la Doctrina Donroe, Washington va reforçar la idea que l’Amèrica Llatina no ha de convertir-se en un espai de competència geopolítica per a rivals globals dels Estats Units. Aquest plantejament revitalitza una visió de l’hemisferi com a zona d’influència exclusiva, redefinint la Doctrina Monroe en termes de poder, dissuasió i rivalitat global.

Aquest enfocament ha generat un intens debat. Els seus defensors argumenten que una política nord-americana més ferma pot contribuir a l’estabilitat regional, a l’enfortiment de la democràcia i a la protecció d’interessos estratègics compartits. Els seus crítics, en canvi, alerten sobre el risc d’un nou intervencionisme, l’afebliment del principi de sobirania nacional i la consolidació d’una lògica de blocs que limita l’autonomia dels països llatinoamericans. La Doctrina Donroe, en aquest sentit, reactualitza tensions històriques entre autodeterminació, hegemonia i seguretat hemisfèrica.

L’Efecte Nova Monroe no es limita a Veneçuela, però el país funciona com un cas paradigmàtic de les seves possibles conseqüències. A escala regional, aquesta visió pot derivar en una reconfiguració d’aliances, una major pressió diplomàtica i econòmica, i un augment de la centralitat de l’Amèrica Llatina dins la competència estratègica global. Per a Veneçuela, el repte rau a navegar aquest entorn complex mentre busca solucions internes que permetin la reconstrucció institucional, econòmica i social, sense quedar atrapada exclusivament com a objecte de disputa entre potències.

En conclusió, Veneçuela es troba a la intersecció d’una profunda crisi interna i d’una transformació de l’escenari geopolític hemisfèric. L’anomenat Efecte Nova Monroe, reforçat per la Doctrina Donroe impulsada per Donald Trump, simbolitza un canvi en la manera com els Estats Units conceben la seva relació amb l’Amèrica Llatina. Aquest gir planteja interrogants fonamentals sobre el futur de la sobirania, l’estabilitat i el desenvolupament regional. Comprendre aquest fenomen és clau per interpretar no només el present veneçolà, sinó també les dinàmiques que definiran l’equilibri de poder al continent en els pròxims anys.