L’Índia aposta per la UE: un acord comercial d’abast estratègic global

En un context internacional marcat per la fragmentació del comerç, la reconfiguració de les cadenes de subministrament i l’augment de les tensions geopolítiques, l’Índia ha decidit reforçar el seu vincle econòmic amb la Unió Europea. Després d’anys de negociacions complexes i prolongades, ambdues parts han avançat de manera decisiva cap a un ambiciós acord de lliure comerç que busca consolidar una de les associacions econòmiques més grans del món, unint dos blocs que, conjuntament, representen prop d’una quarta part del PIB global i un mercat potencial de gairebé 2.000 milions de persones.

La relació comercial entre l’Índia i la UE ja era significativa abans de l’acord. La Unió Europea s’ha consolidat com un dels principals socis comercials de l’economia índia, amb un intercanvi bilateral de béns que supera àmpliament els 130.000 milions de dòlars anuals, a més d’un comerç de serveis creixent en àmbits com la tecnologia de la informació, el transport i els serveis empresarials i financers. Aquest nou marc pretén aprofundir i modernitzar aquesta relació, eliminant barreres històriques que limitaven l’accés mutu als mercats.

El nucli de l’acord se centra en una reducció progressiva i, en molts casos, en l’eliminació dels aranzels sobre la major part dels productes intercanviats. Per a les empreses europees, això suposa un accés més competitiu al mercat indi, especialment en sectors industrials, químics, farmacèutics i de maquinària, tradicionalment penalitzats per elevats drets d’importació. Per a l’Índia, el pacte obre la porta a una major presència de les seves exportacions al mercat europeu, especialment en tèxtils, confecció, cuir, productes agroalimentaris, joieria i manufactures amb un alt component de mà d’obra.

Un dels aspectes més sensibles de l’acord ha estat el sector de l’automoció, on l’Índia ha mantingut durant dècades alguns dels aranzels més elevats del món. El compromís assolit preveu una liberalització gradual i controlada, equilibrant la protecció de la indústria local amb la necessitat d’atreure inversió, tecnologia i majors nivells de competència. A això s’hi afegeixen disposicions sobre normes tècniques, procediments duaners i la reducció de barreres no aranzelàries, amb l’objectiu de facilitar el comerç i reduir costos per a les empreses.

Més enllà dels béns, l’acord té un marcat enfocament estratègic. Inclou capítols sobre serveis, inversions, propietat intel·lectual i sostenibilitat, així com mecanismes per fomentar la cooperació reguladora i la mobilitat de professionals qualificats. Per a l’Índia, això reforça la seva ambició de posicionar-se com un actor clau en sectors d’alt valor afegit, com l’economia digital, la innovació tecnològica i la manufactura avançada. Per a la UE, l’acostament a una de les economies de més ràpid creixement del món representa una oportunitat clau de diversificació en un entorn global cada vegada més incert.

Des d’una perspectiva geopolítica, aquest acostament també reflecteix una convergència d’interessos. Tant Nova Delhi com Brussel·les busquen reduir dependències excessives, enfortir aliances amb socis afins i defensar un model de comerç basat en regles. En aquest sentit, l’acord va més enllà del que és estrictament econòmic i s’interpreta com un senyal clar del pes creixent de l’Índia en l’equilibri econòmic internacional i de la voluntat europea de reforçar els seus lligams amb el sud d’Àsia.

En definitiva, l’aposta de l’Índia per la Unió Europea no és només comercial, sinó també estratègica: una decisió que pot redefinir la seva posició en l’economia global durant la pròxima dècada.