Brasil descobreix vastes reserves d’urani: una nova oportunitat per a la seva economia i lideratge energètic

El Brasil es torna a situar en el mapa estratègic mundial després de la confirmació de reserves importants d’urani al seu territori, un recurs clau per a la generació d’energia nuclear i per a la indústria tecnològica. Segons informes del Servei Geològic del Brasil, el país disposa d’unes 280.000 tones d’òxid d’urani (U₃O₈), fet que el situa entre els deu principals posseïdors d’aquest mineral a escala mundial.

Entre els jaciments més destacats hi ha el de Santa Quitéria, a l’estat de Ceará, amb unes 142.000 tones d’urani associat a fosfats, així com la mina de Caetité, a Bahia, l’única actualment operativa i amb plans per duplicar-ne la producció en els pròxims anys. Aquests descobriments i reactivacions mineres s’emmarquen dins una estratègia nacional que busca aprofitar els minerals crítics per impulsar la independència energètica i la industrialització avançada del país.

Les implicacions econòmiques són notables. L’urani representa una nova font d’ingressos estratègics que podria diversificar la matriu exportadora brasilera i atreure inversió estrangera en mineria i tecnologia nuclear. A més, el Brasil disposa d’infraestructura i coneixement científic suficients per desenvolupar una cadena de valor completa, des de l’extracció fins a l’enriquiment i la producció de combustible nuclear. Això no només generaria llocs de treball d’alta qualificació, sinó que també enfortiria la seva seguretat energètica, reduint la dependència de proveïdors externs.

En l’àmbit internacional, el país ja ha començat a teixir aliances tecnològiques, com l’acord recent entre el Ministeri de Mines i Energia del Brasil i la China General Nuclear Power Group, centrat en la cooperació per a l’ús pacífic i sostenible dels recursos nuclears. Aquest tipus d’associacions pot convertir el Brasil en un actor clau dins el mercat global de l’urani i de l’energia nuclear.

Tanmateix, els reptes són significatius. L’explotació de l’urani planteja desafiaments ambientals, regulatoris i socials: requereix un marc normatiu sòlid, transparència en la gestió i mesures estrictes de protecció radiològica i ecològica. A més, la rendibilitat d’aquests projectes dependrà de l’estabilitat del mercat internacional de l’urani i de la capacitat brasilera per construir una infraestructura competitiva.

En definitiva, les reserves d’urani descobertes representen una oportunitat històrica perquè el Brasil impulsi el seu desenvolupament econòmic, reforci la seva autonomia energètica i consolidi el seu paper en la transició cap a fonts d’energia més sostenibles. Si el país aconsegueix equilibrar l’aprofitament econòmic amb la responsabilitat ambiental i social, l’“or nuclear” podria esdevenir un dels motors del creixement brasiler en les pròximes dècades.