Crisi universitària global: les protestes estudiantils per Gaza tensen l’equilibri acadèmic i polític

Les universitats s’han convertit, una vegada més, en epicentres de confrontació política a escala global. Des de Nova York fins a París, passant per Buenos Aires, Madrid, Johannesburg i Sydney, milers d’estudiants han ocupat els campus, han organitzat vagues acadèmiques i han desafiat els seus governs i autoritats universitàries per exigir un alto el foc immediat a Gaza i la fi dels vincles institucionals amb empreses i institucions israelianes.

El que va començar com un moviment estudiantil focalitzat en universitats nord-americanes com Columbia, UCLA i Harvard ha escalat fins a convertir-se en una onada de desobediència civil transnacional. Els estudiants acusen les seves universitats de complicitat activa amb el conflicte mitjançant inversions, convenis o silencis institucionals.

Les respostes dels governs no s’han fet esperar: desallotjaments policials, detencions massives, suspensió de beques i mesures disciplinàries. A França, el Ministeri de l’Interior ha qualificat les protestes d’“intents d’infiltració radical”, mentre que a Alemanya s’han prohibit concentracions sota l’acusació d’“apologia del terrorisme”. En canvi, algunes universitats llatinoamericanes i sud-africanes han emès comunicats en suport de la llibertat d’expressió i del dret a la protesta.

La polèmica va més enllà del conflicte a l’Orient Mitjà. El debat s’ha convertit en un mirall de fractures profundes: poden les universitats continuar essent “espais neutres” enmig de crisis humanitàries? On comença i on acaba la llibertat acadèmica quan entra en joc l’ètica institucional?

El moviment estudiantil també ha estat durament criticat per sectors que l’acusen d’antisemitisme, manipulació ideològica i polarització cultural. A les xarxes socials, les campanyes de descrèdit han augmentat, amb etiquetes com #CampusRadical o #StopIntolerance, generant encara més tensió en l’opinió pública.