Disrupció tecnològica: la batalla silenciosa pel poder el 2025

Fa només una dècada, la intel·ligència artificial es veia com una promesa futurista. Avui, el 2025, és el camp de batalla on s’està decidint qui tindrà el poder en el nou ordre global. I no només són els governs els que competeixen: les grans tecnològiques s’han convertit en actors tan influents com qualsevol estat.

Meta planeja invertir entre 66 i 72 mil milions de dòlars aquest any en centres de dades i superordinadors, una xifra que duplica la de l’any passat. La seva joia de la corona, el supercúmul Prometheus a Ohio, promet processar quantitats d’informació impensables fa uns anys. Mentrestant, la IA generativa comença a redefinir les regles de les fusions i adquisicions empresarials, convertint-se en una arma estratègica per tancar acords que mouen milers de milions.

Però el veritable canvi no està només en la tecnologia, sinó en qui la controla. Google, Amazon i Meta ja no són simples empreses: regulen converses globals, controlen la infraestructura digital i estableixen normes que afecten milions de persones. Alguns experts parlen de “tecnofeudalisme”: un sistema en què les plataformes són feus, les dades són tributs i els usuaris, vasalls digitals.

Europa intenta plantar cara. Iniciatives com EuroStack busquen construir una infraestructura digital pròpia per no dependre de Silicon Valley, mentre que lleis com la DSA i la DMA intenten limitar el poder de les big tech. Però aquesta lluita per la sobirania digital no és només política: també és mediambiental. En llocs com Aragó, Xile o Mèxic, els nous centres de dades consumeixen milions de litres d’aigua i generen tensions amb comunitats que gairebé no veuen beneficis directes.

Des del Centre Nacional de Supercomputació, Mateo Valero adverteix: “Estem cedint llibertat a uns pocs magnats tecnològics”. I el risc no és només perdre autonomia: és permetre que les decisions més importants per a la nostra economia, cultura i democràcies es prenguin en sales de consell privades.

La disrupció tecnològica no és un capítol més de la història econòmica. És una revolució silenciosa que està canviant qui mana, com mana i sobre què.

I la pregunta que queda en l’aire és simple, però incòmoda: volem un futur governat per estats… o per algoritmes?