Europa al límit: auge de l’extrema dreta i fractura política de cara a les eleccions europees de 2025

A poques setmanes de les eleccions al Parlament Europeu, el continent travessa un dels seus moments més tensos des de la creació del projecte comunitari. L’auge dels partits d’extrema dreta en països com França, Alemanya, Itàlia, els Països Baixos, Hongria i Suècia ha encès les alarmes sobre una possible reconfiguració ideològica del poder europeu.

Enquestes recents mostren un creixement sostingut de formacions que promouen discursos obertament antiimmigració, euroescèptics i nacionalistes, alguns dels quals ja lideren governs o integren coalicions de pes. Mentrestant, els partits tradicionals, tant de centredreta com de centredreta, perden força, atrapats entre la necessitat de contenir el discurs radical i la por de semblar desconnectats del carrer.

Entre els temes que han impulsat aquest gir polític hi ha la gestió de les fronteres, la crisi migratòria reactivada pels conflictes a l’Àfrica i l’Orient Mitjà, el cost de la vida, la pèrdua de competitivitat davant la Xina i els Estats Units, i el paper qüestionat de Brussel·les en decisions clau com el suport a Ucraïna o la política energètica comuna.

A França, l’extrema dreta liderada per Jordan Bardella, deixeble de Marine Le Pen, encapçala les enquestes amb un discurs centrat en “recuperar la sobirania nacional”. A Alemanya, Alternativa per Alemanya (AfD) ha guanyat terreny fins i tot en regions tradicionalment moderades, desafiant els consensos de la postguerra. A Espanya i Itàlia, moviments que abans eren marginals ara marquen l’agenda pública, mentre que a l’Europa de l’Est la retòrica anti-UE i prorussa ressorgeix amb força.

Analistes adverteixen que un Parlament Europeu amb una forta presència ultraconservadora podria bloquejar polítiques clau sobre canvi climàtic, digitalització, drets socials i cohesió territorial. A això s’hi afegeix la por que l’euroescepticisme es converteixi en un vector de desintegració silenciosa, no per una ruptura immediata, sinó per una erosió progressiva des de dins.

Europa està davant d’una nova onada reaccionària amb capacitat real de transformar les seves institucions? O es tracta d’un vot de protesta que serà contingut per l’equilibri institucional?

A Laboratori360, analitzem el fenomen com un símptoma d’una crisi més profunda: l’esgotament dels models liberals de governança davant desafiaments globals sense resposta clara. L’Europa dels tractats afronta la seva prova de legitimitat més gran des de la seva fundació.