L’auge de la intel·ligència artificial reobre el debat global sobre l’ocupació, l’ètica i el control polític

En els darrers mesos, el desenvolupament accelerat de sistemes d’intel·ligència artificial generativa ha provocat tensions entre governs, sindicats i empreses tecnològiques d’arreu del món. L’aprovació recent de normatives restrictives en països com França, Corea del Sud i el Canadà ha posat sobre la taula una pregunta clau: qui ha de tenir el control de la intel·ligència artificial?

Des de Silicon Valley fins a Brussel·les, passant per Pequín i Tel-Aviv, les decisions sobre l’ús d’algoritmes avançats —en seguretat, educació, sanitat, mitjans i processos electorals— estan generant una nova polarització geopolítica. A diferència d’anteriors revolucions tecnològiques, aquesta no només afecta el mercat laboral: impacta directament en la sobirania digital, la manipulació informativa i la redefinició del que entenem per “treball humà”.

Organitzacions de drets civils alerten de l’ús opac de la IA en sistemes de vigilància massiva, mentre que think tanks occidentals adverteixen sobre una “cursa armamentística digital” sense regulacions clares. Al mateix temps, milers de llocs de treball en sectors com el periodisme, la programació, la traducció i el disseny han estat eliminats o precaritzats, generant protestes laborals en diferents punts del planeta.

La Xina, per la seva banda, ha anunciat aquesta setmana una inversió estratègica sense precedents per integrar la intel·ligència artificial en tots els nivells de l’administració pública abans del 2027. Els Estats Units han respost amb una iniciativa conjunta entre el Pentàgon i grans empreses privades per liderar el “model ètic d’IA occidental”, tot i que veus crítiques dins del país qüestionen la transparència d’aquesta aliança.

És possible un marc ètic i global per governar la intel·ligència artificial? ¿Som davant d’una eina de progrés o d’un mecanisme de control silenciós? A Laboratori360 continuarem analitzant l’impacte estructural d’aquesta tecnologia que no només transforma indústries, sinó també les nostres llibertats individuals i col·lectives.