La Xina accelera el seu protagonisme en el comerç global: avenços, estratègies i reptes

En els darrers mesos, la Xina ha reforçat el seu paper com una de les potències comercials més influents del planeta. Malgrat les tensions amb els Estats Units i una desacceleració econòmica interna, el país asiàtic ha aconseguit mantenir un creixement sòlid en les seves exportacions, alhora que diversifica mercats, impulsa la seva transformació tecnològica i amplia la cooperació amb les nacions del Sud global.

Durant el setembre del 2025, les exportacions xineses van créixer un 8,3 % interanual, arribant als 328.500 milions de dòlars, el seu nivell més alt en mig any. Tot i que els enviaments cap als Estats Units van caure un 27 % a causa de nous aranzels, la Xina va compensar aquestes pèrdues mitjançant una expansió estratègica cap a l’Amèrica Llatina, l’Àfrica i el Sud-est Asiàtic. Els països associats a la Iniciativa de la Franja i la Ruta (BRI, per les seves sigles en anglès) ja van representar més del 50 % del seu comerç exterior, consolidant un bloc comercial cada vegada més integrat.

Un altre aspecte clau d’aquest avanç és la transformació del perfil exportador xinès. El país està deixant enrere el model basat en productes de baix valor afegit i aposta per sectors tecnològics d’alt impacte. Avui dia, els automòbils elèctrics, les bateries de liti, els panells solars i els equips electrònics dominen bona part de les exportacions, acompanyats per un ràpid desenvolupament en semiconductors, robòtica i intel·ligència artificial. Aquesta evolució està avalada per una sòlida política industrial i per inversions massives en innovació i sostenibilitat.

La digitalització també està revolucionant el comerç exterior xinès. Des de mercats tradicionals com Yiwu —conegut com “la fàbrica del món”— fins als gegants tecnològics de Shenzhen, les plataformes de comerç electrònic impulsades per intel·ligència artificial estan transformant la manera de fer negocis internacionals. Les empreses xineses ja utilitzen eines d’IA per traduir, generar contingut i personalitzar estratègies de venda per a diferents mercats. A més, el govern ha implementat zones pilot per al comerç digital, amb l’objectiu d’establir estàndards internacionals i facilitar la participació d’empreses estrangeres.

En l’àmbit dels serveis, la Xina està obrint la seva economia en sectors com les telecomunicacions, l’educació i la salut, atraient inversió estrangera i enfortint la seva presència en mercats digitals globals. També ha impulsat polítiques d’aranzel zero per a una part significativa dels productes provinents de països menys desenvolupats, especialment a l’Àfrica i a l’Àsia, reforçant la seva imatge com a soci comercial estratègic del Sud global.

Tanmateix, els reptes són significatius. Les tensions comercials amb els Estats Units continuen sent un factor de risc: les amenaces de nous aranzels del 100 % i els controls a les exportacions de tecnologia crítica generen incertesa. Internament, la feblesa del sector immobiliari i la baixa confiança del consumidor limiten la recuperació plena del mercat domèstic. A més, la competència global pel lideratge tecnològic i les creixents exigències en matèria ambiental i de transparència reguladora afegeixen complexitat a l’estratègia xinesa.

Tot i això, l’impacte global és indiscutible. La Xina està redefinint la geografia del comerç internacional: les cadenes de subministrament es diversifiquen, els països emergents guanyen protagonisme i la competència pels estàndards tecnològics i digitals s’intensifica. Mentre algunes economies busquen reduir la seva dependència del gegant asiàtic, d’altres aprofiten les oportunitats de col·laboració, inversió i intercanvi comercial que ofereix.

En definitiva, la Xina avança cap a una nova etapa en la seva història econòmica: més digital, més tecnològica i amb una estratègia global cada vegada més sofisticada. El seu repte serà equilibrar la innovació i l’obertura amb l’estabilitat interna, mantenint la seva posició com un dels motors fonamentals del comerç mundial.