Rússia-Ucraïna: entre la guerra prolongada i el desgast estratègic d’Occident

Després de més de tres anys de guerra, el conflicte entre Rússia i Ucraïna ha entrat en una fase d’estancament violent, amb línies de front gairebé immòbils, però amb un increment constant en l’ús de drons, atacs cibernètics i sabotatges a infraestructures crítiques. Mentrestant, a Occident, comença a sorgir una fractura política interna sobre el cost de continuar amb el suport militar indefinit a Kíiv.

Aquesta setmana, el govern rus ha anunciat avenços tàctics a la regió de Donetsk, acompanyats de bombardejos sobre centres logístics ucraïnesos. Al mateix temps, informes no confirmats indiquen que Ucraïna ha intensificat els seus atacs en territori rus, especialment a les regions frontereres, cosa que Moscou ha qualificat d’“accions terroristes patrocinades per l’OTAN”.

Als Estats Units, el suport financer a Ucraïna s’ha convertit en un tema de polarització política de cara a les eleccions presidencials de novembre. Mentre l’Executiu insisteix en la necessitat de mantenir la pressió sobre Rússia, sectors del Congrés —principalment republicans— exigeixen reavaluar l’estratègia i prioritzar els temes domèstics. A Europa, el cansament ciutadà comença a traduir-se en protestes, especialment a Alemanya, França i Itàlia, on la inflació energètica i la manca de resultats visibles al camp de batalla generen un escepticisme creixent.

D’altra banda, la Xina i altres països del que s’anomena el “Sud Global” continuen jugant un paper ambigu. Tot i que oficialment promouen la pau, les seves relacions comercials i diplomàtiques amb Rússia s’han intensificat, desafiam l’ordre internacional liderat per Occident. El Kremlin ha començat a presentar-se com un pol de resistència contra el que anomena “l’hegemonisme occidental”, un discurs que troba ressò en certs espais polítics del món en desenvolupament.

¿Es dirigeix el conflicte cap a una congelació de facto, a l’estil de Corea del Nord i del Sud? ¿O som davant d’una guerra que podria reactivar-se amb més intensitat si canvia el lideratge polític a Washington o Brussel·les?

A Laboratori360, continuem monitorant aquest conflicte no només com una disputa territorial, sinó com el reflex d’una transformació profunda de l’ordre global. Més que un front militar, el que està en joc és l’equilibri de poder del segle XXI.