Trump imposa un aranzel global del 10 %

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha posat en marxa un aranzel global del 10 % sobre pràcticament totes les importacions que entren al país, una mesura de caràcter temporal prevista inicialment per a 150 dies i que suposa un nou gir en la política comercial nord-americana. La decisió arriba després que el Tribunal Suprem dels Estats Units declarés inconstitucionals anteriors gravàmens imposats sota poders d’emergència, fet que va obligar l’administració a recórrer a una altra base legal dins de la legislació comercial dels Estats Units per mantenir la seva estratègia aranzelària. Tot i que en un primer moment es va plantejar que la tarifa fos del 15 %, finalment es va establir en el 10 % com a pas inicial, deixant oberta la porta a futures modificacions o ampliacions.

El nou aranzel afecta de manera generalitzada els productes importats, encarint el seu accés al mercat nord-americà i generant un impacte potencial tant en els exportadors estrangers com en empreses i consumidors dels Estats Units. La Casa Blanca ha defensat la mesura com un instrument per protegir la indústria nacional, reduir el dèficit comercial i reforçar l’ocupació interna, en línia amb l’agenda proteccionista que va caracteritzar anteriors etapes del lideratge de Trump. Tanmateix, diversos economistes adverteixen que aquest tipus de gravàmens poden traslladar-se al consumidor final en forma de preus més elevats, a més de tensionar les cadenes de subministrament globals i frenar el comerç internacional.

En l’àmbit exterior, l’impacte s’estén a socis clau com la Unió Europea, els exportadors de la qual podrien veure reduïda la seva competitivitat al mercat nord-americà, especialment en sectors sensibles. Països com Mèxic han aconseguit esmorteir parcialment l’efecte gràcies a acords comercials regionals vigents, tot i que alguns sectors específics també podrien veure’s afectats. A Europa, economies com Bèlgica i Portugal han expressat inquietud pel possible impacte en productes estratègics, mentre que a Espanya sectors exportadors com l’oli i el vi observen amb preocupació l’evolució de la política aranzelària nord-americana.

La mesura també ha reobert el debat sobre la seva compatibilitat amb les normes de l’Organització Mundial del Comerç i sobre el risc de represàlies comercials per part d’altres països. Si es produïssin respostes equivalents, es podria desencadenar un nou cicle de tensions en el comerç global. En definitiva, l’aranzel del 10 % representa no només un instrument econòmic, sinó també un senyal polític clar sobre la direcció que podria prendre la política comercial nord-americana, introduint un escenari de major incertesa per a empreses, mercats i governs d’arreu del món.