Submarins Estratègics i Diplomàcia Nuclear: La Dissuasió Silenciosa que Ressurge el 2025

Enmig d’un escenari internacional cada vegada més tens, marcat per rivalitats geopolítiques i desconfiança entre potències, el desplegament de submarins estratègics amb capacitat nuclear ha tornat a ocupar un lloc central en la dinàmica de seguretat global. Aquest ressorgiment, que recorda els temps més durs de la Guerra Freda, s’ha convertit en un element clau dins de la diplomàcia nuclear moderna, on la dissuasió continua sent una eina fonamental, tot i que ara sota noves regles i amb actors més diversos.

A l’oceà Pacífic, els Estats Units han intensificat la seva presència mitjançant el desplegament del USS Kentucky, un submarí de la classe Ohio equipat amb míssils balístics nuclears Trident II. Aquesta acció no és casual. Washington busca enviar un missatge directe a Pequín, en resposta al creixent desenvolupament militar xinès i a les recents proves amb míssils hipersònics. Xina, per la seva banda, ha reforçat la seva flota de submarins nuclears, especialment els de la classe 094A, armats amb míssils JL-3, capaços d’arribar al territori nord-americà des d’aigües properes a la seva costa. La presència cada vegada més activa d’aquests submergibles al Mar de la Xina Meridional indica que el gegant asiàtic no està disposat a cedir en la pugna per l’equilibri estratègic a Àsia.

Mentrestant, Rússia ha reprès patrulles estratègiques a l’Àrtic amb submarins de la classe Borei-A, com el Knyaz Vladimir, detectat recentment en operacions properes a l’arxipèlag de Svalbard. Moscou argumenta que es tracta de maniobres rutinàries, però per a l’OTAN, aquesta activitat és un recordatori de l’interès renovat rus en la militarització de l’Àrtic, una àrea de creixent valor geoestratègic a causa del desglaç i l’obertura de noves rutes marítimes.

En aquest context, la diplomàcia nuclear intenta adaptar-se a un entorn cada vegada més complex. La recent Cimera de Seguretat Estratègica a Viena, que va reunir representants dels Estats Units, Xina, Rússia, França i el Regne Unit, va deixar clar que existeixen intencions d’evitar una nova cursa armamentística submarina. Entre les propostes es van discutir mecanismes de verificació conjunta, protocols de transparència i la creació de zones desmilitaritzades per a submarins estratègics. Tot i això, els avanços concrets van ser limitats i les diferències entre potències, profundes.

El que emergeix el 2025 és un nou tipus d’equilibri global, on la dissuasió nuclear no s’expressa amb desfilades ni declaracions públiques, sinó amb silenciosos patrullatges submarins a milers de quilòmetres de la superfície. L’opacitat inherent a aquests desplegaments incrementa el risc de malentesos o accidents, cosa que fa urgent la necessitat d’acords multilaterals més sòlids i adaptats als desafiaments del segle XXI. Sota les aigües, la guerra freda mai no va acabar del tot; només es va tornar més silenciosa i més difícil de rastrejar.